Fa uns dies, que venia reflexionant sobre com vaig començar a conèixer la informàtica i més tard Internet.
Quan vaig començar a treballar amb ordinadors, allà per l’any 1984, en realitat en aquesta època encara es tractava d’un descobriment més que una altra cosa.
A casa del meu amic Carles, comencem a jugar amb el Pong i ens semblava una fantasia, això de donar-li a una piloteta amb una línia vertical i que es desplacés per la pantalla d’un televisor.
Algun temps després amb un grup d’amics que teníem quinze anys, ens reuníem al voltant d’un Commodore per a teclejar codi de revistes anglosaxones i esperar que en algun moment es transformaria en alguna cosa que podríem visualitzar i entendre. D’Internet, per descomptat, encara no sabíem res.
Amb 17 anys em vaig apuntar a un curs de tardes que es feia en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de GWBasic (F1:LIST, F2: RUN, F3: LOAD, F4: SAVE…) , que temps, amb aquells primers PCs de doble floppy i sense disc dur.
En aquesta època començava a treballar en un despatx d’arquitectura, i tenia un Spectrum de tecles de goma i cartutx de cinta amb un processador genial on tot eren dreceres de teclat i el final, una impressora matricial Riteman.
Després d’estalviar durant molts mesos, em vaig poder comprar el meu primer ordenador, un Amstrad CPC 6128 amb monitor a color, tota una passada, ja que disposava a més de disquetera i so. El sistema operatiu CP/M el carregaves en memòria des d’un disc i després l’intercanviaves amb els diferents programes i jocs a utilitzar, com el Street Fighter, Renegade o el Arkanoid.
Gairebé al mateix temps, van comprar en l’oficina el primer PC, un IBM XT-286 on vaig començar a utilitzar el Wordperfect 5.0 sota ms-dos, wow.
Després vindria un PC/AT 80386 amb coprocessador matemàtic i botó de turbo, ‘quin ferrari’, ja podia amb Windows 3.1 i 3.11, després vam poder instal·lar un Windows NT i d’aquí a provar les primeres distribucions GNU/Linux, si bé encara faltarien uns anys.
A principis dels noranta instal·lem el primer AutoCAD versió nou (amb una gràfica Hèrcules) i després la versió 10 amb una gràfica Trident.
Arribem a 1995 amb els primers ordinadors multimèdia i afegim el primer mòdem 33.6 K o 3429 bauds i en 1998 o 1999 havíem de tenir ja el de 56 K, evidentment en aquells dies o parlaves per telèfon o intentaves connectar-te a la xarxa, les dues coses alhora no podien ser. Llavors utilitzàvem navegadors com Mosaic i Netscape i cercadors com Altavista, Lycos, Yahoo, Ozu, WebCrawler. Va arribar messenger, el FTP, les News, l’MP3, Napster… llavors Google només era un motor de cerca que utilitzaven altres cercadors, res més.
És en aquesta època quan començo a endinsar-me en el fascinant món de Linux amb Mandrake 5.1, després amb Debian i en múltiples ocasions amb intents d’instal·lar Gentoo des de zero i compilant tot, stage després de stage, més tard arribaria Ubuntu i populitzaría Linux, afortunadament. En el meu cas, continuo sent fidel a Debian.
On va començar tot?
Bé, perquè poc abans del 2000 i el seu efecte en els ordinadors, al voltant del ’98 i amb mòdem de 33K va ser quan vaig obrir el que seria la meva finestra al ciberespai en Geocities, creant La Estación de CAD, un lloc on compartir trucs, idees, arxius, blocs i rutines LISP i DCL dins del barri de Cap Canaveral, la ruta completa es va perdre, fins i tot en el meu record però crec que havia de ser aquesta o una cosa similar: http://www.geocities.com/capecanaveral/lab/6272/
Ara ja només queda algun vestigi emmagatzemat en alguna pàgina perduda, on alguns links ja no porten a cap costat, tan sols al record d’una altra època.
Lamentablement, geocities va tancar les seves portes i va tirar la clau, al fons de l’oceà de bits.
Més tard, vaig obrir un blog en una web d’estudiants, que es feia cridar, Un racó de la meva memòria, la idea era apuntar les solucions a problemes del dia a dia, sobretot els relacionats amb la informàtica i la tecnologia, per a no oblidar-me i per a compartir-ho amb uns altres o altres a les quals els pogués ocórrer el mateix. Tornar a la idea primigènia, a l’inici, als orígens d’Internet, a compartir a l’amb uns altres, en alguns casos coneixement i en uns altres, qualsevol altra cosa semblant.
Finalment, en 2009 vaig començar estigui blog, El “rincón de ice” seguint la mateixa idea i sense pretendre res més a recordar-me del que ja va passar i poder servir perquè a uns altres o altres els serveixi d’ajuda o de referència per a iniciar el seu camí i ajudar a molts altres.
PD: Potser algú que hagi arribat fins al final d’aquesta lectura es pregunti, perquè el “rincón de ice”? Doncs bé, ICE són les sigles de Intrusion Countermeasures Electronics (contramesures d’intrusió electrònica) de la novel·la El Neuromante, de William Gibson, un clàssic de la literatura cyberpunk.